L’aplicació que em sembla més útil per a l’aprenentatge i la que més he usat jo ha estat sense dubte Twitter. Ara fa cinc anys vaig començar al col·legi PIO XII amb l’ajuda dels meus companys de departament una activitat centrada en la literatura a través d’aquesta eina. Es tractava del @Pioliterari. Després d’anar a una conferència de Daniel Cassany i escoltar que ‘havíem d’anar on estaven els nostres alumnes, i ara eixe lloc eren les xarxes socials’, se’m va ocórrer que Twitter podia ser una ferramenta ideal per tal de parlar sobre literatura. Llavors vaig decidir crear el compte i proposar l’alumnat que fera comentaris al voltant de les lectures obligatòries, a canvi de pujar-los una mica la nota en aquest apartat. El resultat ha estat prou existós, ja que encara seguim aplicant-ho en 3r, 4t d’ESO i 1r de batxillerat. A dia d’avuí tenim més de 5000 tweets publicats i els alumnes interactuen entre ells habitualment. A més pot ser una eina aprofitable per motivar els alumnes amb més dificultats. Per acabar, comentar el fet que fa dos anys vaig presentar l’experiència mitjançant una comunicació en les Jornades d’AKOE Escola de mestres.
Qui publica els tuits? El professorat? L'alumnat, que té accés a publicar per mitjà del compte de Twitter? Cada alumne té un compte propi? Gràcies per compartir l'experiència.
ResponEliminaEls tuits els publica l'alumnat. El profesor pot publicar-ne algun per tal d'iniciar el debat i motivar l'alumnat. Però és cada alumne des del seu compte (personal o creat per tal de realizar la tasca) qui publica els tuits, amb un hastag acordat prèviament i citant el compte del departament de llengües.
ResponElimina