La Ràdio, un estil de vida!

L'última activitat que hem fet a classe és de les més interessants que he fet al màster. Com diu el títol d'aquesta entrada, la ràdio és un estil de vida, és una forma de viure. Des de que sóc xicotet m'he despertat tots els dies i m'he adormit amb la companyia de la ràdio, en concret de Ràdio Alcoi. Viure amb la ràdio és una manera diferent de viure, sentir la proximitat d'un presentador, d'una noticia, un canvi d'ànim per un programa, els sentiments a flor de pell amb les històries que s'hi poden contar o la bogeria d'un gol narrat per un locutor amb la veu afònica.

Si a l'aula tractes temes que com a persona t'apassionen, allò més segur serà que aquesta passió arribe als alumnes i per tant l'objectiu, el que volem transmetre, arribarà de manera perfecte a l'alumne. La ràdio pot tenir molts usos a un centre i nosaltres, com a ensenyants de la llengua que és l'element clau de la ràdio hem de potenciar-la i crear projectes no sols a la nostra aula, sinó a tot el centre. L'època que estem vivint, on la tecnologia ens impregna les 24h del dia, ens pot ajudar per a la creació d'una ràdio al centre. Els postcasts poden escoltar-se a qualsevol hora i emetre per les ones tradicionals cada vegada està més en desús. Per tant, la creació d'una ràdio al centre seria un projecte interdisciplinari genial que cohesionaria tot l'alumnat i motivaria a l'estudiantat a emetre els seus programes i les seues creacions. I recordem, l'element fonamental de la ràdio és la llengua, per tant, nosaltres tenim la clau.

Les TIC salven el món rural de l'oblit

Les TIC a l'aula poden servir per fer un munt de projectes interessants que poden portar a crear moltíssimes idees. M'agradaria poder treballar alguna vegada a un centre rural per alguna zona de muntanya amb un nombre d'alumnes reduïts a causa de l'entorn on viuen però molt cohesionat d'altra banda. En aquest ambient, que cada vegada es repeteix més al nostre País, les TIC podrien ajudar-nos a realitzar tasques i feines molt interessants no sols per l'alumne i el centre sinó per a tota la zona.

Ja que nosaltres s'encarreguem de l'educació del valencià, no sols ens hem de centrar en ensenyar una bona gramàtica, ensenyar valencià és una tasca militant, on la defensa de la llengua és un element clau. Si apliquem això a les aules, i a més en un entorn d'interior de muntanya, la llengua serà molt viva i rica però també amenaçada per la despoblació i la mort de la gent major. Ací és doncs, on les TIC ens faran un gran paper en la conservació de la llengua.

L'activitat que proposaria seria encarregar als alumnes a crear un blog o un canal de youtube amb perfils a les xarxes socials. Aquest canal de vídeos serviria per a que l'alumnat enregistrés en vídeo als habitants amb més edat dels seues pobles preguntant-los per costums populars o històries que ja estan quasi en l'oblit. Els alumnes sense adonar-se'n estarien creant un museu viu a la xarxa que quedarà per a la posteritat. Pense que aquesta activitat en aquest entorn seria d'allò més gratificant, no sols per al centre sinó per a tot el poble i per a tot el País. Les TIC podrien salvar moltes coses...

Les TIC a l'ensenyament

Les TIC podríem dir que són quasi o ho seran en un temps no molt llunyà, els elements que mouran al 100% tota l'educació. És tasca per part dels professors adaptar-se als nous temps però també tasca de l'alumnat fer servir les noves tecnologies per usos educatius i acadèmics. No parlem d'ensenyaments superiors on quasi tot ja es mou amb tecnologia, sinó a l'ESO, on encara hi ha molts centres que no estan preparats per a les TIC per diverses raons.

Les noves generacions cada vegada venen més digitalitzades, per no dir al complet, i la llengua, allò que nosaltres ensenyarem, és l'eina perfecta per utilitzar aquestes aplicacions. Perquè la llengua s'utilitza per a tot. Podem dir que tenim avantatge pel que fa a l'ús de les TIC si ens comparem amb altres matèries. 

El que hem vist a classe m'ha paregut d'allò més interessant per aplicar-ho a l'aula, i a més si és tracta de poesia, un gènere que pareix que cada vegada s'allunye més dels nostres infants i joves i que quede molt lluny dels temps que estem vivint. És completament fals, la poesia entra dins de les TIC a la perfecció, un tweet pot ser una estrafo d'un poema perfectament!!L'aplicació del Kahoot estic ben segur que serà una que utilitzaré en un futur a les meues aules.

El meu PLE

Sempre preferiré una bona lectura en un llibre de tota la vida que et faja sentir l'olor a paper i el tacte suau dels folis acabats d'imprimir. Però està clar que les noves tecnologies i ja s'han quedat per a sempre a les nostres vides i que cada vegada evolucionen més ràpid. Aquest fet com és obvi tenia que arribar a les aules amb els alumnes de les noves generacions, i nosaltres allò que hem de fer no és desaprofitar-ho prohibint l'ús de mòbils o tauletes, sinó que hem d'utilitzar-les com una eina més i demostrar als alumnes que no sols serveixen per publicar a instagram.

Allò que podem fer a les aules és demostrar a l'alumnat que aquestes tecnologies serveixen per a moltes més coses. Les xarxes socials (facebook, twitter, instagram, etc.), no sols serveixen per pujar fotos i fer una competició entre companys per veure qui fa més likes. Hi ha un munt de opcions per utilitzar aquestes. Una opció que sembla molt interessant és crear perfils d'una aula i contar a la resta del "món" el que s'està fent a classe. Per exemple, a l'assignatura d'informàtica es pot penjar a un perfil el progrés d'un experiment que s'està realitzant. El mateix cas ocorre a les assignatures de llengua. Els alumnes poden crear perfils d'escriptors de l'edat mitjana o d'altres èpoques i compartir textos d'aquestos. Amb aquesta opció veuran que un fragment d'un poema d'Ausiàs March no està tan llunyà d'un fragment d'una cançó de reggetton d'aquesta època.

Les noves tecnologies han arribat per quedar-se per a sempre. La gran tasca del professorat serà aplicar-les a les aules. Així fer que l'alumnat s'adone que no sols serveixen per a usos lúdics, sinó que són la font d'informació que mou el món, i per tant, que pot canviar-li per fer-lo millor.