Pel
que fa a la pràctica de la ràdio, va ser una activitat nova,
almenys per a mí, i a més d’interessant, prou curiosa i
entretinguda. El profesor, encarregat de portar tot el material
necessari a l’aula, ens va guiar i, a més, va ser qui va editar i
produir la pràctica. Sí, sí. És clar que nosaltres vàrem intervindre, però la ràdio no es fa només amb uns interlocutors
que agafen un micro i fan tertúlies, no. La ràdio té un gran
treball darrere que no arribem a apreciar perquè estem acostumats a
què “sone així”. Però, què passaria si ara l’àudio no
s’escoltara correctament? O si hi haguera qualsevol interferència?
Què passaria si no hi haguera acompanyament musical? O uns tècnics
que definiren el ritme i els minuts i els segons destinats per a cada
secció? Què passaria si tot això, per un moment, desapareguera?
Doncs que no hi hauria ràdio, sincerament. Hi hauria una
retransmissió nefasta, per dir-ho d’alguna manera.
Tornant
al nostre programa de Ràdio, nosaltres li vàrem posar un títol, el
tècnic de so va aportar una sintonia musical i, com a interlocutors,
vàrem preparar un esquema mental del guió de la intervenció
(encara que després la participació no va poder ser molt equitativa
per qüestió de temps i per qüestió -anem a dir-ho també- de
voler “controlar” la situació uns per damunt dels altres). Però,
en definitiva, vàrem comprovar la importància, el treball i la
vigència d’aquest mitjà de comunicació. Un mitjà que ja en té
uns quans anys “a l’antena” i que encara li queda molt per ser
explotat com a recurs d’aprenentatge als centres escolars.
