Videolit

Tots els sentiments

uns versos els condensen

poetes sereu.

Quan s’explica la poesia es perd la seua essència, sempre ho pense... Crec que hem de mostrar els alumnes que precisament la màgia i el sentit de la poesia és eixe: poder posar paraules a allò que difícilment es podria explicar d’una altra manera.

Qualsevol expressió artística té la capacitat de connectar amb les persones i seran OBRES D’ART amb majúscules si ho aconsegueixen fer de forma atemporal. Però, clar, en la base de tota creació hi ha la tècnica, la que dominen els pintors, els músics, els poetes... La que una volta superada deixen de costat per a crear sense normes i sense límits. Aquest procés sí s’ha d’ensenyar, primer han de comprendre les convencions del llenguatge, per a després ser capaços de gaudir de la poesia.

Resulta especialment interessant, en aquest sentit, l’experiència del videolit per als estudiants de Secundària. És una manera d’integrar tots els llenguatges (paraules, música i imatge) que, a més, ens garanteix que han entés allò que han llegit. Han hagut d’interpretar un poema i s’han enfrontat al repte de fer una creació artística. Si ho aconsegueixen, l’objectiu està assolit. I després que compten síl·labes i posen lletres.

Aplicacions i ensenyament

Aplicacions per a l'aprenentatge

Són moltes les plataformes i aplicacions que podem fer servir al món de l’ensenyament i que ens ofereixen multitud de possibilitats. Em semblen especialment interessants xarxes com Twitter perquè ens permet realitzar tertúlies literàries i compartir experiències de lectura amb els alumnes. Recentment he descobert el treball de Luz Rello, investigadora que ha desenvolupat una app per a detectar la dislexia i un joc, DytectiveU, que estimula el desenvolupament lingüístic dels que pateixen aquest problema i que està en l’origen de molts casos de fracàs escolar.

Amb tot, jo continue ensenyant els meus estudiants a utilitzar i traure profit de les eines bàsiques: els processadors de textos, els conversos PDF i el correu electrònic. Malgrat ser experts en xarxes socials, són quasi analfabets digitals en els programes tradicionals. Ensenyar-los a dissenyar un document formal i saber enviar-lo de manera professional és fonamental per al seu futur.

Un exercici molt senzill i que serveix per practicar tot açò és ensenyar-los a fer un bon currículum vitae i una carta formal de presentació. Els explique com redactar-los i maquetar-los en un processador de textos perquè el resultat final siga adequat i després els ensenye a convertir els seus escrits a PDF. La majoria no han sentit parlar d’aquest format, però de seguida comprenen la importància d’enviar els documents de manera que tot el món puga obrir-los sense que es deconfiguren (tipografia, disposició...). Finalment, me’ls passen per correu electrònic i així aprenen a posar un assumpte, a copiar la carta en el cos del missatge i a adjuntar el CV. A més, practiquen com posar una adreça principal i altres destinataris en còpia oculta. Tot açò és un món per a ells i els resulta d’allò més interessant.