Videolit

Tots els sentiments

uns versos els condensen

poetes sereu.

Quan s’explica la poesia es perd la seua essència, sempre ho pense... Crec que hem de mostrar els alumnes que precisament la màgia i el sentit de la poesia és eixe: poder posar paraules a allò que difícilment es podria explicar d’una altra manera.

Qualsevol expressió artística té la capacitat de connectar amb les persones i seran OBRES D’ART amb majúscules si ho aconsegueixen fer de forma atemporal. Però, clar, en la base de tota creació hi ha la tècnica, la que dominen els pintors, els músics, els poetes... La que una volta superada deixen de costat per a crear sense normes i sense límits. Aquest procés sí s’ha d’ensenyar, primer han de comprendre les convencions del llenguatge, per a després ser capaços de gaudir de la poesia.

Resulta especialment interessant, en aquest sentit, l’experiència del videolit per als estudiants de Secundària. És una manera d’integrar tots els llenguatges (paraules, música i imatge) que, a més, ens garanteix que han entés allò que han llegit. Han hagut d’interpretar un poema i s’han enfrontat al repte de fer una creació artística. Si ho aconsegueixen, l’objectiu està assolit. I després que compten síl·labes i posen lletres.